La xarxa de desitjos és una instal·lació participada que té com a objectiu escoltar els anhels dels mallorquins i les mallorquines entorn al Museu Marítim de Mallorca. La instal·lació es presentà al públic al desembre de l’any 2018 a Ses Voltes. Durant tres mesos, fins a la celebració de les Primeres Jornades d’Estudis de la Mar, va recollir més de 200 desitjos de la ciutadania. Els desitjos que ens han arribat tenen a veure, de moment, amb la necessitat de la salvaguarda del patrimoni i de la consciència envers la sostenibilitat.
La xarxa resumeix allò que pel museu és part de la seva identitat: establir ponts de diàleg entre la institució i la població, per tal de construir-se, créixer i desenvolupar-se plegats.
A la primavera de 2019, ha començat a navegar per diferents municipis de Mallorca.
Arran de les jornades, hem construït un decàleg de valors de la mar. El decàleg ens aporta una sèrie d’accions sobre com ens podem relacionar amb la mar de manera més sana, justa, sostenible i despatriarcalitzada. El decàleg forma part de l’aposta per ser un museu descentralitzat.
El mes de novembre i desembre vàrem començar un procés participatiu a Ses Voltes. Reunírem una sèrie de persones vinculades al mar per demanar-los quin museu volien, a la convocatòria assistiren persones vinculades a l’associació d’Amics del Museu Marítim, especialistes de patrimoni, pescadors, veïns i veïnes de Palma, persones vinculades a projectes participatius com l’Alzina o l’Agustina, del món del periodisme especialitzat en patrimoni marítim, d’arqueologia subaquàtica, mestres d’aixa, patrons. La pregunta era clara: quin museu imaginau? I una segona pregunta: com us hi voleu vincular?
D’aquest espai de diàleg varen néixer les Primeres Jornades d’Estudis de la Mar, amb la participació de les persones que varen venir a l’espai de diàleg.
Les jornades varen ser un punt de trobada i una oportunitat per fer comunitat, per pensar com ens relacionam amb la mar, per plantejar escenaris de futur i, sobretot, per imaginar quin territori volem ser.
'Valldemosa'
L’embarcació Valldemosa és una barca de bou, artesana, construïda seguint la tradició dels mestres d’aixa de Mallorca per a la pesca d’arrossegament. Les seves característiques tècniques, la manera de feinejar, els ormejos... són fruit de l’evolució en la manera de construir i utilitzar aquest tipus d’embarcacions. Així, la Valldemosa representa una fita determinada en un moment de l’evolució constructiva de les barques de bou i del seu sistema d’operar, que classificam de segona generació. Són els bous construïts en el moment de l’arribada dels motors o amb posterioritat immediata, però que es trobaven en un període intermedi on aquelles màquines no tenien prou potència i, per tant, s’havien d’ajudar de l’aparell veler. Alguns encara pescaven en parella. La Valldemosa ja surt de la drassana amb un motor, però es tracta d’una de les primeres barques del bou motoritzada en origen i és un element clau per comprendre l’evolució tècnica en les arts de navegació.
La barca es va enfonsar accidentalment l’any 2000. De llavors ençà va passar a l’Ajuntament de Ciutadella, que la diposità en un solar municipal.
Durant una sèrie d’anys, 2004-2014, es dugueren a terme projectes diversos de restauració, a través de tallers ocupacionals dirigits pel mestre d’aixa Miquel Huguet, que han suposat un gran avançament en la tasca de recuperació de la barca; en primer lloc, perquè s’ha retirat el que estava en mal estat (possiblement la feina més dura d’aquesta classe de processos de restauració) i, en segon, perquè se n’ha iniciat la reconstrucció i a hores d’ara ja es té més de mitja barca restaurada.
L’embarcació anava a ser destinada a convertir-se en un derelicte, i gràcies a la creació del Museu Marítim de Mallorca ha estat possible salvar-la. Una feina en què els diferents agents implicats: Consell de Menorca, Ajuntament de Ciutadella, Club Nàutic de Ciutadella, Autoritat Portuària de les Balears, Consell de Mallorca i Museu Marítim de Mallorca, han fet un treball intens, basat en la generositat. Aquest ha permès recuperar la Valldemosa i que passàs a formar part de la col·lecció d’embarcacions del museu. Sent, d’aquesta manera, un element que ultrapassa el patrimoni mallorquí i posa en valor el treball interinsular, en favor d’un patrimoni que ha unit les dues illes al llarg del temps.
Aquest bé patrimonial ha de ser un element clau en l’impuls de la nova escola de mestres d’aixa, a l’igual que ha de simbolitzar el procés de construcció del museu, un procés de treball conjunt en favor del bé marítim comú, i posar en valor el treball interinsular en favor del patrimoni. I serà en un futur no molt llunyà una peça emblemàtica del museu, que formarà part dels projectes educatius a desenvolupar, entorn al patrimoni marítim de Mallorca.
