Any de construcció: 1964 Lloc de construcció: Guillem Amengual Taberner, mestre “galines” (es Molinar, Palma) Port d’origen: Club Nàutic de Cala Gamba Tipus de barca: Llaüt Material de construcció: fusta Eslora: 4,5 m Mànega: 1, 78 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 2
Més informació
Llaüt que es va construir al barri del Molinar, Palma, pel mestre d'aixa Guillem Amengual Taberner o mestre «Galines», al carrer Ventada, l'any 1964. Es va construir per l'armador Ripoll, per anar a pescar.
És una barca singular, ja que compta amb una popa de ventall o popa redona. Una tipologia quasi desapareguda. La base, la va tenir pel migjorn de Mallorca on, després de molts d'anar a pescar, va ser abandonada i posada davall d'una llimonera, per ser desballestada. En Juanjo Font i en Pep Riera li han donat una nova vida. L'han restaurat magníficament per poder navegar. Desitgem que ho pugui fer molts anys.
Any de construcció: 1945 Lloc de construcció: Mestre Miquel Rosselló Terrassa, “el pollencí” (Cala Rajada) Port d’origen: Club Nàutic de s’Arenal Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 12,00 m Mànega: 2,70 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 8
Més informació
L’Alzina és un llaüt de fusta construït pel mestre d'aixa Miquel Rosselló Tarrassa, «el pollencí» l'any 1945 a Cala Rajada.
Després de moltes peripècies fou recuperada per l'Associació dels Amics del Museu Marítim, qui va cedir-ne l'ús a l'Associació Alzinaires, els quals s'encarreguen de dinamitzar-la, mitjançant proves no competitives de navegació, jornades de formació en la navegació a vela llatina, conèixer l'ofici de mestres d'aixa, o fer un taller de nusos.
L'Alzina fou declarada BIC (Bé d'Interès Cultural) l'any 2008. És un dels tres BIC's que tenim a Mallorca, junt amb La Balear i el Port Blau. Actualment, podeu trobar l'Alzina al Club Nàutic S'Arenal.
Any de construcció: 1966 Lloc de construcció: mestre Joan Cifre Cerdà i Jesus Melis, a Ciutadella de Menorca Port d’origen: Ciutadella de Menorca Tipus de barca: Llaut de vela llatina Material de construcció: Eslora: 12,00 m Mànega: 2,75 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulantes a bord: 8
Més informació
El llaüt Besitos, és una embarcació palangrera, de 1966. Fou construïda a Ciutadella pels mestres d'aixa Juan Cerdà Cifré i Jesús Melis Pons.
A partir de 1993 deixà de navegar i el 18 d'abril del 2006 fou declarat Bé d'Interès Cultural pel Consell Insular de Menorca.
Té una eslora de 8,05 m, una mànega de 2,88 m,i un puntal de 0,85 m. Actualment, el podeu veure amarrat a l'exterior de la Caseta de Comandància del port de Ciutadella i es dedica, bàsicament, a la pràctica de la vela llatina. S'organitzen sortides setmanals i cursos gratuïts. És el buc més emblemàtic del port de Ciutadella i l'ambaixador cultural de Menorca a les trobades de vela llatina d'arreu de les Balears.
A hores d'ara, el gestiona els Amics de la Mar de Menorca, junt amb la seva embarcació bessona: la Maria Glòria.
Any de construcció: 1984 Lloc de construcció: Guillem Amengual Taberner, mestre “galines” (es Molinar, Palma) Port d’origen: Portitxol Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 7,5 m Mànega: 2,12 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 5
Més informació
Aquest bonic llaüt es va construir al barri del Molinar, Palma, pel mestre d'aixa Guillem Amengual Taberner, mestre «Galines», al carrer Mate de Malferit, l'any 1984 amb la finalitat d'anar a pescar a Cabrera.
Aquest llaüt té unes formes peculiars, precioses i és molt esvelt de proa i molt mariner. Es va fer per a en Pedro Amengual per pescar. Mentre pescava els calamars, amb el llum dels fanals, estudiava per a la universitat i quan es va llicenciar, va vendre la barca.
Ara és propietat de dues famílies, Barberà Borràs i Amengual Obrador. El seu nom original era Margarita María, però el van canviar per nomenar-lo «Brandó», que vol dir luminescència de la mar, ja que té història dins la família dels Amenguals.
La gaudeixen molt i els agrada anar a fer el dia a bord amb uns fideus de peix que pesquen amb les famílies. També comparteixen moments amb els companys d'altres barques.
Any de construcció: 1921 Lloc de construcció: Mestre “Blanco” (Pollença) Port d’origen: es Portitxol Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 6,6 m Mànega: 1,87 m Calat: 0,80 Nombre de tripulants a bord: 4
Més informació
Aquest llaüt pertany a la família Amengual, concretament a na Mariona i en Sebastià Amengual Obrador. Fa 5,2 m d'eslora i 1,95 de màniga. El besavi dels propietaris el va encomanar a «Blanco», un mestre d'aixa de Pollença. Quan va tenir la quilla i dues costelles muntades, en Jaume Amengual Oliver va anar a la drassana i es van discutir i no va tirar endavant el pacte que tenia amb ell. En tornar al barri, en «Juanitet», un gamber del Molinar, es va assabentar que el tracte no anava endavant i se'n va anar a Pollença i ell va encomanar acabar la construcció.
Aquesta barca va estar al Molinar molts d'anys. Navegava a vela llatina amb triquet i mitjana i va fer molta gamba fins que el propietari es va jubilar. Després la feia servir el seu fill, en Ramon. Una barca emblemàtica al port, ja que era la que duia la verge del Remei a les processons de la Mare de Déu d'Agost. Ja major, va decidir desfer-se'n, i la va voler cremar, però els germans Amengual Obrador la vam recuperar i la vam restaurar. Encara naveguen amb ella amb el mateix aparell que duia un temps.
Any de construcció: 1924 Lloc de construcció: Astilleros Ballester (Palma) Port d’origen: Palma Tipus de barca: Llaüt de vela llatina - Barca de bou Material de construcció: Fusta (quines) Eslora: 15,00 m Mànega: 4,56 m Calat: 0,80 Nombre de tripulants a bord: 3
Més informació
La Balear, és una barca de bou construïda per les drassanes Ballester de Palma el 1924 per anar exclusivament a la vela, i per tant, hereva de les formes tradicionals mallorquines. La Balear va acabar la seva vida activa com a pesquer el 1995 després de més de 70 anys de fer feina a la mar, el seu destí immediat era sofrir un desballestament vergonyós. Conscients de la necessitat de salvar aquest element del nostre patrimoni marítim, des de l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca es va iniciar una campanya de salvament de la Balear que va aconseguir que el Consell de Mallorca, mitjançant la declaració l’any 1998 de la barca com a Bé d’interès cultural amb categoria de monument, es fes càrrec de la propietat de l’embarcació i que es pogués començar el llarg camí de restaurar-la. El procés de restauració es va iniciar l’any 2000 i va acabar l’any 2004. La tasca de restaurar l’embarcació fou una feina que va desenvolupar el taller de mestres d’aixa.
Any de construcció: 1995 Lloc de construcció: mestre Joan Cifre Cerdà i Jesus Melis, a Ciutadella de Menorca. Port d’origen: Ciutadella de Menorca Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 12,00 m Mànega: 2,57 m
Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 4
Més informació
El Maria Glòria és un llaüt menorquí bessó del Besitos, amb una eslora de 8,26 metres una màniga 2,57 metres i 0,90 metres de puntal. L'any 2010 finalitzà la seva vida pesquera, i fou donat als Amics de la Mar de Menorca. L'Ajuntament de Ciutadella va facilitar la seva recuperació i passà de llista 3ª a llista 8ª. A poc a poc va ser restaurada, i aparellada per navegar a vela llatina. El podeu trobar amarrat a Ciutadella, ben a prop del «Besitos»
Any de construcció: 1989 Lloc de construcció: mestre Pedro Torres (Portocolom’) Port d’origen: Portocolom Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 7,20 m Mànega: 2,46 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 6
Més informació
Es tracta d'un llaüt amb balou. Per alguns navegants es tracta d'un llaüt de «senyor». Fou construït pel mestre d'aixa Pedro Torres l'any 1989.
La seva armadora és na Miquela Victòria Xamena i el seu patró és en Francesc Xavier Adrover.
Aquest bonic llaüt forma part de la flota tradicional de Portocolom, Associació Barques Tradicionals de Portocolom, i forma part activa de les diferents activitats que organitzen.
Any de construcció: 1926 Lloc de construcció: mestre Colomina a Banyuls de la Marenda Port d’origen: l’’Escala Tipus de barca: sardinal català Material de construcció: fusta Eslora: 12,00 m Mànega: 2,80 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 5
Més informació
Sa Rata és un sardinal català, de 45 pams, de fusta, és clar, construïda pel mestre Colomina a Banyuls de la Marenda el 1926, restaurada per Salvador Feliu de l'Escala el 1989. El seu patró i armador és n'Emili Armengol. Un «clàssic» de la vela llatina.
Sa Rata ha participat en trobades i regates a tota la costa des de Stintino (5 vegades, la primera el 1999), Saint Tropez fins a l'Ametlla de Mar, sempre per mar. Ha fet la volta a Menorca i també a Mallorca i Cabrera. Cada any navega per les diferents illes mediterrànies, com Còrsega, Sardenya... I enguany ha participat de la Volta a Mallorca 2024.
Any de construcció: 1998 Lloc de construcció: Portocolom (Felanitx) Port d’origen: Portocolom Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 7,37 m Mànega: 2,34 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 3
Més informació
El llaüt Sant Miquel fou construït a Portocolom pel mestre Jaume Cifre, l'any 1999, possiblement un dels darrers llaüts que construí abans d'embarcar-se amb la restauració de la «Balear» a l'escola de mestres d'aixa del Consell de Mallorca. Una barca de bou recuperada per l'Associació dels Amics des Museu Marítim de Mallorca, declarada BIC, però aquesta és una altra història.
El Sant Miquel és un llaüt ben actiu dins de la flota de l' Associació Barques Tradicionals de Portocolom. Participa de les trobades i diferents activitats de l'associació. El seu armador i patró és en Bartomeu Marc Obrador i Adrover.
Any de construcció: 1955 Lloc de construcció: Menorca Port d’origen: Cadaqués Tipus de barca: Llaüt de vela llatina Material de construcció: fusta Eslora: 5 m Mànega: 1,81 m Calat: 0,80 m Nombre de tripulants a bord: 4
Més informació
Santa Elisabeth és una embarcació va arribar a la família Sangrà fa tres generacions, quan Francesc Sangrà va comprar-la als 90s. Ara, la Marta, la neta, n'és la patrona.
Es tracta d'un llaüt de 5 metres d'eslora i 1,81 de màniga que va ser construït a Menorca l'any 1955 i resideix a Cadaqués, on participa cada any de la Trobada de Barques de Vela Llatina. La tradició de navegar a vela es va perdre durant uns anys a la família i només un tiet en sabia prou per a portar-la a la Trobada, però l'any 2019 la Marta i la Laia Nadal, una amiga seva de l'escola de vela i neboda-neta del mestre Nadal, van començar a navegar soles gràcies a l'ajuda del Miquel Zendrera, un amic de la família que els va ensenyar les quatre maniobres bàsiques per poder portar la barca i els va deixar una vela antiga d'una barca seva.
Tot i navegar amb una vela petita i trencada durant molt de temps, la Marta i la Laia van començar a aprendre l'art de la navegació tradicional i ara surten soles, juntes o amb amigues quan poden. Avui dia, la Marta està transmetent aquests coneixements a cosins i altres familiars que s'havien desvinculat de la navegació a vela.
També han sigut una tripulació 100% femenina, amb l'ajuda d'amigues seves i companyes de l'escola de vela on van treballar juntes, en algunes de les trobades de vela llatina a Cadaqués.
Any de construcció: 1918 Lloc de construcció: Astilleros Marí (Torrevieja, Alacant) Port d’origen: Moll de Bosch i Alsina ( Barcelona, al MMB) Tipus de barca: Goleta de tres arbres Material de construcció: fusta (quines?) Eslora: 47,00 m Mànega: 8,50 m Calat: 4,05 m Nombre de tripulants a bord: 6
Més informació
El Santa Eulàlia és un pailebot de 3 pals i eslora de 47 metres, construït per Astilleros Marí a Torrevella (Alacant) l’any 1918 i destinat al transport de mercaderies entre els ports de la Mediterrània.
L’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir per preservar un dels darrers pailebots existents a la Mediterrània. La restauració i reconstrucció del vaixell (1998-2000) es va fer seguint els criteris més estrictes de protecció del patrimoni cultural. Se li va retornar l’aspecte original, va tornar a l’aigua i navegar, ara amb el nom de Santa Eulàlia (co-patrona de Barcelona). Des del 2000 és l’extensió a l’aigua del Museu i una peça fonamental en el seu programa d’activitats. El 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
