Diàlegs amb la mar

El projecte de recerca sorgeix de dues necessitats: una pròpiament científica i de recerca vers el patrimoni immaterial, en aquest cas oral, i una segona, de la necessitat de documentar la memòria oral marítima, expressada per la comunitat marítima, més propera al Museu Marítim de Mallorca.

Aquesta veu imprescindible que aquest testimoniatge sigui documentat des del Museu, com així es manifestà en les diferents reunions que es mantingueren entre la direcció del Museu i la seva comunitat, i com així es recollí a les primeres Jornades d'Estudis de la Mar.

Des del Museu Marítim de Mallorca entenem que és fonamental treballar en discursos nous, on les persones vinculades al món de la mar tenguin un paper actiu en la generació del coneixement. Des d’aquesta perspectiva, hem volgut conèixer el nostre patrimoni marítim a través de tota una sèrie de col·lectius que, al llarg dels anys, han construït un vincle social i cultural amb la mar.

Parlam, en aquest sentit, d’una comunitat marítima heterogènia, formada per veus diferents (homes i dones), unides per una memòria col·lectiva i una tradició entorn al món de la mar, generada a través dels coneixements, les pràctiques compartides i la relació amb el paisatge. Escoltar els seus testimonis ens permet posar en valor tot un conjunt de sabers tradicionals relacionats amb el nostre patrimoni marítim i que són representatius de la nostra història com a illencs. Al mateix temps, el seu relat és important per entendre aquest tipus de patrimoni com una tradició viva i en canvi constant.

Parlam, per tant, d’un patrimoni material i immaterial del qual tots i totes som responsables de la preservació i divulgació. Per tant, és imprescindible donar veu a la comunitat marítima per entendre i reflexionar sobre la nostra relació com a societat amb el món de la mar. 

La recerca s’ha estructurat a través d’entrevistes dirigides a diferents col·lectius:

• Vela llatina: aquesta secció s’emmarca dins una possible declaració de la vela llatina com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM) pel Govern de les Illes Balears, incoada pel Consell de Mallorca. En aquest procés vàrem entendre que era important escoltar les persones que han format part activa en la conservació d’aquest tipus de patrimoni i que al llarg dels anys han desenvolupat diferents estratègies per connectar la vela llatina amb la nostra societat.  
• Mestres d’aixa
• Comunitat marítima 

La recerca duta a terme per Ariana Domínguez García implica entendre que els objectes contenen històries, tenen memòria i, a més a més, construeixen relats en la seva relació quotidiana amb les persones. Per aprofundir en el relat que envolta les peces, ha estat utilitzada la història oral com a principal eina d’anàlisi, una metodologia que ens ha permès contemplar una gran varietat de fenòmens que envolten la vida quotidiana dels objectes.

Amb aquest escenari, ha volgut treballar a partir de tres eixos: desxifrar la biografia dels objectes i connectar-la amb la biografia dels autors o de les autores, investigar sobre la importància en el seu context sociohistòric i reflexionar sobre el procés de patrimonialització de la peça.