Què és un diorama? 

Popularment podem conèixer els diorames com a sinònim de «maqueta» i també de «miniatures». Concretament, es tracta d’escenes modelades de forma tridimensional on es representa un tema concret, ja sigui un paisatge o un esdeveniment, amb figures humanes/animals reals o fictícies (Insley 2008). La funció dels diorames està estretament lligada a usos museístics i didàctics, ja que actuen com una mena d'expositor o llenç explicatiu on es resumeixen i concentren les característiques d'un tema, personatges d'una regió, etc. Tenen el seu origen a mitjans del segle XX a EEUU,  concretament als museus regionals nord-americans, però al llarg del segle XX i XXI el seu ús s’ha extrapolat a la resta món i, avui dia, és freqüent trobar-los exposats als museus regionals de caràcter etnogràfic i marítim. 

Descripció general

La recerca ha començat amb l’estudi de dos diorames que va construir el mestre xarxer Agustín Chicón Gómez per a la Confraria de Pescadors de Palma durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX. En aquestes peces trobam representades dues tècniques de pesca diferents. Al primer, es reprodueix l’art de pesca de l'Almadrava en una maqueta de grans dimensions construïda al 1982. El segon diorama, de dimensions també notables, feta al 1986, representa un art de pesca de bou. Ambdues peces i els seus diversos elements (figures, fons marí i aparells de pesca) estan fetes a mà amb corda, fusta, metall, pintura i plom.

Biografia de les peces

Agustín Chicón va fabricar el primer diorama a les antigues dependències de la Confraria de Pescadors de Palma, situades a les oficines de la Llotja de Palma. En el procés de creació del diorama hi va participar, de forma puntual, el seu nebot i mestre xarxer Juan Chicón. El segon diorama també es va fabricar en aquestes oficines i el va fer de forma individual n’Agustín.

Fins a mitjans dels anys 90, els diorames es varen exhibir a les oficines de la confraria. Posteriorment, les peces es traslladaren a un nou local, situat al carrer de Sant Magí, al barri de Santa Catalina. En aquest nou espai, es varen dipositar en un magatzem i hi varen romandre fins a principis del segle XX. És en aquest moment, quan la família d’Agustín emprèn un procés de recuperació, reparació i reubicació dels diorames, que es traslladen al Centre de Salvament Marítim, on es troben actualment sota la tutela d’en Miquel Chicón, un dels fills de l’autor.  

Interpretació sociohistòrica

Des d’una dimensió sociohistòrica, la temàtica de les dues peces ens permet parlar del sector pesquer i, concretament, connectar-lo amb els canvis que es produïren en la comunitat pesquera durant el darrer terç del segle XX. D'una banda, el primer diorama representa l’almadrava, una complexa tècnica de pesca tradicional profundament arrelada a l'imaginari dels pescadors a causa de la importància sociohistòrica que té i, també, pels valors que representa. Dins de les variants que podem trobar sobre aquesta tècnica, n’Agustín va optar per representar un model concret característic de la costa d'Almeria, la coneguda com l'Almadrava de Monteleva. Al contrari que les seves predecessores, aquesta tècnica es caracteritza per utilitzar xarxes fixes i un mètode de pesca selectiu i passiu amb la qual es disminuïa l'esforç pesquer i permetia una major autonomia als pescadors a l'hora de fer les captures (García Vargas i Florido del Corral 2014). En aquest sentit, Chicón representa una vessant moderna de l'almadrava, en un context en el qual aquesta tècnica mil·lenària començava a experimentar una progressiva desaparició (Florido del Corral 2005). Per tant, la tria? d'aquesta peça és resultat d’una mirada nostàlgica des del present de l’autor en què reivindica el passat de les comunitats pesqueres i de les tècniques que empraven.

Més enllà d'aquesta mirada nostàlgica projectada en l'almadrava, n’Agustín també va representar una tècnica de pesca que estava plenament vigent en el moment en què la representava en els diorames dels anys 80, com és la pesca de bou. Si bé parlam d'una tècnica d'arrossegament que practicava quasi tota la comunitat pesquera mallorquina (especialment a la zona d'Alcúdia i Palma) des de finals de segle XIX, l'evolució d'aquesta tècnica va estar estretament connectada amb la modernització del sector pesquer balear. Aquesta modernització va començar amb la motorització de les embarcacions de pesca de bou als anys 20, però l’impuls definitiu es va produir a partir dels anys 70 amb la Llei de renovació i modernització de la flota pesquera del 1961 (Velasco 1992).

Amb aquests dos diorames, podem observar que s’estableix un diàleg entre dues pràctiques pesqueres i dues maneres d'aproximar-se a la història i la memòria dels pescadors. D’una banda, una pràctica pesquera tradicional i poc mecanitzada com l’almadrava i, de l’altra, un tipus de pesca més mecanitzada i representativa de la modernització del sector, del model vigent. No obstant això, ambdues peces tenen un element en comú: la importància que tenen les tècniques de pesca (i, dins aquestes, les xarxes) per a la comunitat pesquera en general i per a l’autor de les obres, en particular. Aquests intangibles associats a les tècniques de pesca, a la modernitat i la tradició, fan que ens plantegem el rol actiu que varen tenir aquests dos diorames en la construcció de la identitat dels pescadors.

El rol identitari i simbòlic comentat vinculat amb els diorames i les tècniques de pesca que representen es fa possible gràcies a un procés de miniaturització (Davy i Dixon 2021). Aquest canvi d'escala possibilita la materialització de les tècniques de pesca i la seva translació de la mar a la terra, del lloc en el qual els pescadors desenvolupen la seva activitat, a les oficines de la confraria de pescadors. És gràcies a la seva menor escala i les seves característiques físiques que els dos diorames poden exhibir-se i veure’s en aquest espai com una representació simbòlica de les tècniques de pesca. Parlam d'un espai transcendent, des del punt de vista sociopolític, ja que les oficines de la confraria eren el lloc de trobada entre els pescadors i altres membres de la comunitat marítima, com les autoritats polítiques i alguns segments de la societat. Des del punt de vista sociohistòric, la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Palma és un lloc representatiu tradicionalment de la comunitat dels pescadors a més d’una de les confraries més importants de Mallorca històricament i econòmica, ja que va ser la primera que es va fundar al segle XIV (Massutí 2004).  

Podem concloure que aquestes dues peces varen ser elements actius i aliades dels pescadors a l’hora de generar la seva pròpia identitat i de reivindicar-se com a comunitat davant la resta de la societat. Una identitat que es construeix a partir d'un element propi, la representació de les tècniques pesqueres, però en la qual també hi participen altres elements simbòlics, com és el propi edifici de la confraria on s'exhibien els dos diorames. Tota aquesta reflexió posa de relleu l'important valor social que tenien aquestes peces i en justifiquen la incorporació a la col•lecció del Museu Marítim de Mallorca.