El conjunt de Bellpuig, i de forma especial l’església, és un dels millors exemples conservats del que es coneix com a arquitectura de repoblament. Per aquests valors fou declarat BIC en la categoria de monument.
Aquest conjunt el conformen diverses edificacions, originàriament monàstiques i posteriorment transformades per a ús agropecuari, que es distribueixen al voltant d'un pati central. Tot el conjunt està protegit per un mur.
La constitució definitiva a Bellpuig per la comunitat premonstratesa s’esdevindria l’any 1240 en rebre l’administració i el règim de la parròquia d’Artà. El 1244 la comunitat premonstratesa d’Artà ja era formada per vuit religiosos, però hi ha espais d’enterrament al conjunt d’abans d’establir-s’hi.
El 29 de maig de 1425 es fa acta d’entrega dels béns de Bellpuig a Joan Vivot, bescanviats per unes propietats d’aquest a Os de Balaguer. Els monjos abandonen Artà, tornen a Lleida i Bellpuig deixa de ser un priorat per convertir-se en una explotació agrícola.
Poc després, el 18 d’octubre 1441 la propietat fou venuda a Albertí Dameto. No es tenen dades dels canvis a la propietat en temps dels Vivot, si és que se’n feren, però els Dameto sí que inicien una obra generalitzada de l’espai per adaptar-la a les noves necessitats.
Al segle XVII amb la concessió del marquesat de Bellpuig, s’inicia un procés de rehabilitació, i es restaura el culte a l’església. Durant el segle XVIII va ser transformat en un lloc residencial que perdurà fins el segle XIX.
El 1820 es declarà una epidèmia de pesta a Artà que va obligar a utilitzar Bellpuig com a llatzeret. No sembla, però, que l’església i les cases acollissin el gruix dels empestats.
Temps després la finca es manté només com a explotació agrícola i, en algun moment amb posterioritat a 1868 es produí l’adaptació de l’església en casa de pagès.
L’any 1998 la família Truyols Rovira va fer acte de donació dels edificis de Bellpuig al Consell de Mallorca.
