Urbanisme

La cèdula d’habitabilitat és el document que expedeix el Consell que reconeix l’aptitud dels habitatges, locals, edificis residencials o d’altres modalitats d’edificació perquè aquests puguin ser habitats i/o ocupats. D’acord amb la normativa vigent a hores d’ara, la cèdula d’habitabilitat esdevé obligatòria en els supòsits de venda i lloguer d’immobles, així com de compra de places a la Conselleria de Turisme per a estades turístiques a habitatges. A més a més, és el document imprescindible per poder contractar definitivament els subministraments de serveis amb les empreses comercialitzadores.

Els terrenys classificats com a urbans propers a la mar i que conformen la zona de protecció no esdevenen del tot inedificables.

La Llei de costes preveu la possibilitat d’executar-hi una sèrie d’obres, com poden ser piscines o terrasses, així com el muntatge d’instal·lacions de temporada a establiments de restauració (taules, cadires, para-sols i altres elements propis).

El Consell té la competència per autoritzar aquestes obres ja sigui mitjançant una autorització o a través del règim de la declaració responsable en els supòsits establerts en la Llei de costes.

El planejament regula l’ordenació urbanística de cada municipi, dins el marc que estableixen els instruments d’ordenació territorial d’abast superior.

El planejament urbanístic municipal té diferents tipologies i modalitats: plans generals, plans parcials, plans especials... Malgrat que la major part del planejament l’elabora i l’impulsa l’ajuntament corresponent, normalment existeix un tràmit d’aprovació definitiva que correspon als òrgans del Consell Insular de Mallorca, que té la funció d’avaluar la legalitat de la proposta.

La declaració d’interès general és un procediment mitjançant el qual s’avalua si la implantació de determinades activitats diferents de les agràries o de l’ús d’habitatge resulta d’implantació necessària en sòl rústic.

Les persones particulars interessades presenten un projecte determinat davant l’ajuntament del terreny en el qual es pretén ubicar l’edificació o la instal·lació, i l’ajuntament el remet al Consell perquè avaluï la concurrència dels requisits per declarar-lo d’interès general.

La legislació urbanística preveu alguns tipus especials de llicències urbanístiques, com ara les d’obres i usos provisionals, en què es determina que el Consell, a determinats municipis, ha d’emetre un informe en el procediment per verificar la provisionalitat efectiva de l’actuació que es projecti i per assegurar que no es compromet la viabilitat del planejament urbanístic.

De manera semblant, en els procediments d’expropiació urbanística dels municipis de menor població, la normativa aplicable preveu l’emissió d’informes per part del Consell de Mallorca sobre la correcció del procediment i les valoracions.

Les entitats urbanístiques col·laboradores són les formades per agrupacions de persones propietàries de terrenys amb la finalitat de col·laborar amb l’Administració pública corresponent, en la majoria dels casos, els ajuntaments, en els processos de transformació i gestió urbanística o bé en la conservació d’urbanitzacions. Perquè adquireixin personalitat jurídica, la normativa urbanística exigeix que s’inscriguin en un registre públic insular, en què s’anoten tant la constitució com les modificacions que s’hi produeixin fins a la dissolució.