Figura destacada

Figura destacada de l'any 2016, majorala i emprenedora (Esporles 1869-Valldemossa 1905)

Catalina Homar i Ribes als 15 anys va començar a fer de jornalera a s'Estaca. Era filla d'un fuster de la finca de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, qui la conegué amb 19 anys i la convertí, al poc temps, en l'encarregada de la finca. Va assolir l'autoritat que, a Mallorca, exercia tradicionalment un home, l'amo, i l'obeïen els jornalers i les jornaleres. Aquella al·lota havia adquirit, a poc a poc, l'autoritat moral que tan difícilment reconeixien els homes a les dones.

De ben jove, na Catalina donava exemple de la feina ben feta i de no estalviar esforços, així, tot i ser l'encarregada de la finca, feia feines ben dures i ajudava les jornaleres en les feines més feixugues. Per això, l'arxiduc hi confià tant com per encomanar-li l'administració de l'explotació.

L'ànsia de superació i la intel·ligència natural de la jove pagesa feu que aviat aprengués a llegir i escriure, sembla que amb l'ajuda de l'arxiduc, una fita important per a una dona de classe popular mallorquina, ja que aleshores, a l'illa, hi havia un 86,05 % d'analfabetisme femení.

L'afany de la jove per augmentar la quantitat i la qualitat de la producció feia que, contínuament, introduís millores i que es fes feina tots els mesos de l'any, detall ben important per als assalariats agraris d'aleshores. Na Catalina també es guanyà el reconeixement dels treballadors i les treballadores en millorar-los les condicions laborals, augmentar-ne els salaris i pagant-los, fins i tot, els dies de pluja en què no es podia treballar.

S'Estaca, gràcies a la dedicació de la seva encarregada, va destacar per la producció de vins, tipus malvasia i moscatell. Na Catalina va enviar el seu germà segon a Banyalbufar per aprendre a tenir cura de les vinyes i per millorar el vi. La relació de s'Estaca amb Banyalbufar continuà molt de temps per l'especialització en l'elaboració de la malvasia, i d'aquell poble contractava na Catalina els secalladors i els vinaters, durant uns mesos l'any, per fer aquestes tasques.

Na Catalina viatjà el 1888 a l'Exposició Universal de Barcelona amb l'arxiduc per aprendre noves tècniques vinícoles i recollir el primer premi que guanyaren els seus vins, que continuaren sent reconeguts i premiats a París, Viena, Mallorca, Madrid i Chicago.

Després d'uns anys de relacions, l'arxiduc i na Catalina, se separaren a Venècia. De tornada a s'Estaca, na Catalina Homar emmalaltí i morí. Un cop morta, l'arxiduc escrigué i publicà el llibre Catalina Homar.

Ruta de senderisme

La ruta de Catalina Homar parteix del poble de Valldemossa i s’endinsa per la coma des Cairats, dins la finca pública de Son Moragues. En aquesta finca, propietat del Govern de les Illes Balears, va fer de fuster el seu pare, Miquel Homar.

La ruta té una longitud d’onze quilòmetres (que es poden recórrer en aproximadament cinc hores) i passa per les finques de Son Gual i sa Coma, per enmig d’olivars. La fisonomia canvia en arribar a la finca de Son Moragues, on predomina l’alzinar i on hi ha elements etnològics antics restaurats: una bassa, un forn de calç i una sitja antiga de carboner.

Seguint el camí s’arriba a la font des Polls i, un poc més amunt, al refugi de Son Moragues, on es troba l’antic pou o casa de neu, situada a uns 800 metres d’alçada. A partir d’aquest punt, la ruta es converteix en camí de muntanya o de ferradura i s’enlaira per donar la volta pel Camí de s’Arxiduc, on l’alzinar deixa pas a la garriga de muntanya. Segueix pel camí de ses Fontanelles i, després, pel camí de ses Basses, on es troben mostres d’elements etnològics construïts per emmagatzemar aigua. El camí de ses Basses baixa, en marcades ziga-zagues, cap a Valldemossa.

Escultura

Una de les actuacions que s’han duit a terme és l’escultura del bust de Catalina Homar, en fang refractari, policromat parcialment, sobre una base de pedra i amb dues plaques explicatives de la commemoració, fet per una escultora vinculada a Valldemossa, Catalina Sureda.

L’ajuntament valldemossí proposà la ubicació de l’escultura, que es troba en els jardins del Rei Joan Carles I de Valldemossa, un lloc adient, especialment per l’afluència nombrosa de visitants.

Un dels objectius de la campanya «Mallorca té nom de dona» és vincular les dones amb el territori on varen viure i conviure amb la ciutadania local. Es tracta que la ciutadania contemporània visualitzi les dones del passat com a referents propis.