Tord

   

Nom:

Turdus philomeloss
zorzal común, tordo / song thrush
Fam. Turdidae
 

Envergadura:

28 cm

Pes:

60 - 112 g

Longitud:

23 cm

  

Breu descripció:

És un aucell de color marró, amb les parts inferiors més clares i pigallades amb petites taques. A la part interna de les ales destaca una franja ataronjada, més visible en el tord cellard. Dels aucells migratoris que ens visiten durant la tardor i l'hivern, el més conegut i apreciat és, el tord. Un animal migratori i cantaire, força popular a tot Europa. Els tords són perseguits pels caçadors que els maten amb escopetes, lloses, visc i filats. Actualment, es donen permisos per caçar tords, però amb certes condicions i es prohibeix caçar-los amb lloses i garbellets. Hi ha vàries espècies de tord, les tres més conegudes són: el tord, el tord grívia Turdus viscivorus i el tord cellard Turdus iliacus. A vegades ens visita, encara que més rarament, el tord burell o reial Turdus pilaris.

Notes de biologia:

De volum mitjancer (23 cm.) i rabassut, el tord viu als nostres boscos on hi troba el seu aliment: insectes, caragols i fruits, especialment olives. Sovint menja per terra, desplaçant-se mitjançant petits botets. Arriben en migració a passar l'hivern, procedents del nord d'Europa. Són animals gregaris que viuen en grups més o menys nombrosos i efectuen les migracions normalment de nit. La seva migració té un component genètic, i és curiosa la seva fidelitat a les zones d'hivernada.

Altres:

Un tord semblant també caçable a Balears és la grívia Turdus viscivorus. El tord de major mida a Balears i també a la resta d'Europa. La part superior és marró grisenc contrastant amb la part inferior molt clara i plena de taques obscures distribuïdes de manera irregular. Les plomes interiors de les ales són de color blanc. Aquesta espècie, més rabassuda que el tord, adopta una postura més dreta. El seu cant és sorollós, destacant un crit d'alarma que li ha donat el nom en castellà de "charlo". És un ocell solitari que només forma colles per realitzar les llargues migracions. S'alimenta de llavors i fruits diversos, també invertebrats. No és tan comú com les altres espècies del gènere i tampoc cria a Balears.
 
El tord cellard Turdus iliacus és el més petit dels nostres tords. El cap, esquena i cua són d'un color marró fosc vermellós, la part interna de les ales, així com el pit y el ventre són ataronjades i es troben tacades de roig i blanc. El bec és groc pàl·lid amb la punta d'un color gris obscur. Destaca la presència d'una cella blanca damunt els ulls, que li dona precisament el nom de 'cellard'. 
 
Una espècie també caçable a Balears és el tord burell Turdus pilaris. És el tord més elegant per la seva preciosa coloració blavosa del cap i esquena amb la pitrera clara, una mica groga decorada amb conspícues taques obscures amb forma de llistada dirigides cap a baix. Les ales presenten unes tonalitats marró vermellós i la llarga cua és gris obscur i marró fosc. És un animal gregari que viu en grups més o manco nombrosos. Emet un crit sorollós quan se sent en perill. A Balears és relativament rar i se'n capturen pocs exemplars cada any.