Des de temps antics, l’home ha necessitat l’aigua per regar els camps. L’agricultura, com a primera activitat econòmica, en fomenta els enginys per a l’expansió. Entre aquests enginys hi ha la sínia, la funció de la qual és, bàsicament, l’explotació de l’aigua del subsòl. L’home empra la sínia per extreure-la i aprofitar-la.

A Mallorca, la sínia és un element que ja existia durant l’època medieval. En el Llibre del Repartiment (1232) a penes s’enumeren les sínies, la qual cosa no suposa, però, que no s’utilitzassin com a mitjà de regadiu en la Mallorca musulmana. S’ha de tenir en compte la marginació de la hidràulica més petita en els textos musulmans i en la documentació medieval cristiana. La presència d’horts pot implicar l’existència de sínies, però també hem de pressuposar que hi havia altres sistemes de regadiu, com per exemple els qanats.

Respecte als mecanismes de les sínies, la historiografia és pràcticament nul·la, però el treball de camp ha permès identificar-ne les tipologies més comunes, a saber: sínia de fusta i cadufos, sínia de ferro i cadufos, sínia de calaixos i sínia de rosari.

A falta d’un catàleg de sínies, sabem que, al llarg de la història, els municipis amb més sínies han estat Muro, sa Pobla, Artà, Montuïri, Manacor, Palma i Pollença, entre d’altres.