El molí de vent fariner és el que utilitza la força del vent per moldre gra principalment i convertir-lo en farina.

Els primers molins de vent es documenten a Mallorca en el segle XIV, tant a la Part Forana com a la ciutat de Palma, encara que no es generalitzen fins al segle XV. Amb l’augment de la població el segle XVII, és quan comencen a construir-se molins de vent i es constitueix el gremi el 1639 com a escissió dels moliners d’aigua, fa pensar en la importància dels moliners de vent, que trien sant Llorenç com a patró i protector.

Pel que fa a la tipologia arquitectònica, els molins de vent fariners són de torre simple, de torre amb cintell i de torre amb base, que pot ser un habitatge d’una planta, de dues o, fins i tot, de tres. El diàmetre de la torre varia d’un molí a l’altre. Hi ha molins de torre ampla i molins de torre estreta. Aquests darrers es comencen a construir el segle XIX.

Actualment, es conserven 622 molins de vent fariners i els municipis on se’n podem trobar més són Felanitx, Llucmajor, Manacor i Porreres.