Descripció

La clastra o pati central organitza l’espai interior del conjunt amb totes les estructures construïdes al voltant. En aquesta zona és on s’ha trobat algun fragment de la ceràmica més antiga, prehistòrica, però no podem afirmar que hi hagués una ocupació tan antiga.

Aquest espai no coincideix amb la idea que tenim de claustre ordenat i porticat dels típics monestirs i el paviment sembla haver estat sempre molt irregular. 

A prop de les construccions del nord de la clastra s’han localitzat 4 sitges, amortitzades com a abocadors, del segle XV. Aquests forats a la roca es feien servir com a magatzems. La més gran podia contenir al voltant de 18 m³ de gra (12.600 kg).

L’escala del fons de la clastra (zona NE) menava a un pis superior de l’edifici, ja en època fundacional. Una refacció moderna en va variar la seva forma original.

Els murs que tanquen l’habitació devora l’escala són posteriors al segle XV, quan els monjos ja havien abandonat Bellpuig.

Tot el conjunt estava envoltat per un mur, que tancava les construccions del priorat. Aquest mur de la part oest afecta una zona d’enterraments, una àrea funerària clausurada per un nivell amb materials propis dels segles XIII i XIV, per tant, anterior al priorat.

Si ens dirigim cap al nord, al fons de la clastra, i ens acostam a l’accés entre l’escala i l’edifici est, trobam al brancal esquerre un relleu antropomorf: uns caps humans. Al costat d’una de les cares, hi ha disposades en columna tres xifres gravades: 13, 3, 4. La tipografia sembla recent. La disposició dels números indueix a pensar que possiblement es tracta d’una cita bíblica (llibre, capítol i versicle). La recerca sobre aquesta combinació numèrica podria correspondre a Levític 13: 3-41, que compara la lepra amb la purificació dels pecats. Segons la documentació, Bellpuig va funcionar com a llatzeret durant aquell episodi epidèmic, potser algú en va voler deixar constància d’aquesta manera.